La CUP demana que no es compre cap pistola Taser

La CUP de Pedreguer ha sol·licitat al govern municipal, mitjançant registre d'entrada, que s'ature la compra d'una pistola Taser contemplada als pressupostos d'enguany fins que, com afirma Amnistia Internacional, un informe independent no determine els efectes que poden causar estes armes a la població.

El motiu de voler adquirir esta arma es deu a la presència d'agents interins al cos de policia municipal que no poden dur arma de foc, i que es pot utilitzar "en un nivell previ a la necessitat d'utilitzar arma reglamentària".

La mateixa Amnistia Internacional recull en en els seus informes la mort per ús d'esta arma d'unes 500 persones als Estats Units entre 2001 i 2012. Entre els perills d'estes armes ens trobem que poden causar parades cardíaques o que els agents desconeixen prèviament si hi ha factors de risc potencial com cardiopatia o estat d'intoxicació. Inclús el propi fabricant també posa de manifest que els riscos per la salut augmenten en relació a patologies cardíaques, dones embarassades, gent gran, etc.

Sobre la partida 623.01/130 dels pressupostos aprovats per al 2016 [7441.50€] per a l’adquisició de material per a la policia local entre el qual es troba una pistola Tàser, des de la CUP de Pedreguer volem indicar el següent:

Les pistoles Taser són armes paralitzants que descarreguen electricitat sobre la persona per a immobilitzar-la momentàniament. Des de l’any 2000 s’està generalitzant el seu ús als cossos policials de molts països, tant de la policia d’ordre públic com dels funcionaris encarregats de la custòdia de persones privades de llibertat així com per efectius militars. Malgrat que se les cataloga com a armes no letals, Amnistia Internacional recull en el seu informe de l’any 2007 la  mort de 269 persones als Estats Units entre juny del 2001 i juny del 2007, i de 15 persones al Canadà entre mitjans del 2003 i juny del 2007, després d’haver rebut descàrregues. Al 2012 Amnistia Interncional va informar que almenys 500 persones, des del 2001, havien mort als EUA després de rebre descàrregues d’armes Taser.

L’efecte de les armes elèctriques, pel que fa a la seua capacitat lesiva, i la idoneïtat de formar part de la dotació policial o no, han estat motiu de debat en diversos articles d’àmbit nacional i internacional. Diversos informes intenten donar resposta a les preguntes sobre si les pistoles Taser poden provocar la mort o no. Mentre algunes publicacions afirmen que en els casos en que hi ha hagut morts relacionades amb actuacions amb pistoles elèctriques, rara vegada es varen produir com a conseqüència directa d’aquestes, d’altres articles no dubten dels potencials efectes lesius d’aquestes armes per al cor, ja que poden causar parades cardíaques com a conseqüència d’una fibril·lació ventricular o, que després d’una taquicàrdia o fibril·lació ventricular sense reanimació es desenvolupe una asístole.
Així mateix, la conclusió que s’extreu és que hi ha factors de risc potencial (cardiopatia prèvia, estat d’intoxicació, etc.) que poden ser desconeguts per la policia en el moment d’utilitzar estes armes i que poden posar en perill la vida i la salut de la persona que rep la descàrrega. Des d’un punt de vista mèdic forense, es considera que l’atribució d’una mort en estos casos és molt controvertida, i que cal analitzar els possibles factors de risc associats per confirmar o descartar una veritable relació causa-efecte. En tot cas, s’arriba a la conclusió que, malgrat l’extensa bibliografia analitzada, encara queda molt per conèixer sobre este tipus d’armes.

A més dels possibles efectes letals, també s’ha detectat que la gran facilitat en el maneig de l’arma i la falta de rastres corporals després del seu ús, la converteixen en una eina susceptible de ser usada per a cometre maltractaments. És per això que el Comitè Contra la Tortura de Nacions Unides (CAT) s’ha pronunciat en diverses ocasions en contra de l’ús d’estes armes. En referència a l’Estat Espanyol, en el seu informe de novembre de 2009, després de constatar l’ús d’armes elèctriques Taser per part de les policies locals, recomanava a l’Estat l’abandó de la seua utilització atès que els seus efectes en l’estat físic i mental de les persones contra les que es farien servir podrien conculcar els articles 2 i 16 de la Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

Les recomanacions d’Amnistia Internacional per als Ajuntaments on encara no s’han adquirit este tipus de pistoles són:

  • Garantir que no s’adquiriran armes tipus Taser i altres defenses elèctriques per la policia local, ni s’autoritzarà la seua utilització a l’espera d’una investigació rigorosa, independent i imparcial sobre l’ús i conseqüències, que avalue els efectes mèdics i d’altre tipus en relació amb les normes internacionals de drets humans que regulen l’ús de la força.

  • Garantir que els programes de formació sobre l’ús de la força destinats als funcionaris encarregats de fer complir la llei, inclouen les normes internacionals de drets humans, i concretament, la prohibició de la tortura i d’altres penes cruels, inhumanes o degradants.

  • Garantir que les denúncies de violacions de drets humans i altres conductes indebides de la policia relacionades amb la utilització de defenses elèctriques, seran investigades de forma exaustiva i impacial, i que s’imposaran als funcionaris trobats responsables d’infraccions les sancions corresponents.

Com ja es va evidenciar en el cas de les bales de goma, fins a la seua prohibició a l’abril de 2014 a Catalunya, s’havien anat usant contra manifestants com si es tractaren “d’enemics” de l’ordre públic” en compte de ciutadans exercint el seu dret a la protesta en un context de conflicte social. Les bales de goma van encetar el debat sobre el fet que unes armes tan perilloses s’estaven usant sense cap mena de consens social, amb una regulació del tot insuficient i amb un desconeixement absolut dels efectes lesius de les mateixes per part dels governants que havien autoritzat l’ús a pesar d’haver causat perjudicis irreversibles a diverses persones en un curt lapse de temps.
En este escenari, l'única opció possible és la d’incentivar el debat per assolir la prohibició de qualsevol arma significativament lesiva, com les Taser, i per exigir que siguen la societat civil i el seus representants els que consensuen la decisió sobre el  model de policia que desitgem així com les armes que poden usar, i no els cossos policials per decisió seva i de manera unilateral.

En el cas concret de Pedreguer, en un primer moment es volien adquirir dues pistoles Taser, una per cada cotxe patrulla, però finalment el pressupost presentat és per a l’adquisició d’una. Els motius expressats pel cap de la policia local van ser “que el taser es una bona eina no letal de treball policial, que s’utilitza en un nivell previ a la necessitat d’utilitzar l’arma reglamentària i que el porten en moltes plantilles de PL, amb bon resultat”. I també que “donat que dits aparells estan homologat pel fabricant i pel Ministeri de l’Interior per a ser utilitzats pels agents de l’autoritat, sobretot pels agents interins (que no poden dur arma de foc), i que son una eina policial eficaç en els casos de intervencions amb persones violentes, agressives”.
Per a la seua implantació i utilització pels agents, el procés previ seria:

  1. Realització de formació bàsica per part de tots els agents (o els que vulguen). Els agents que no tinguen el curset no poden utilitzar-lo. Deuríem fer un curset pels nostres agents a nivell local.

  2. Decret de l’Alcaldia autoritzant la seua utilització (nominal) dins dels termes legals, com a dotació de medi tècnic defensiu (portar-lo dalt dels cotxes policials).

  3. Adquisició dels aparells homologats amb tots els requisits tècnics.

  4. Estudiar la possibilitat de contractar un segur de RC adient a l’ús de dits aparells.

  5. Implementar un protocol d’actuació.
     

En resum, malgrat que les pistoles Taser proporcionen un corrent, segons el fabricant d’entre 2,01 i 3,6mA, que està per baix del que es considera perjudicial per a la salut, tant l’empresa fabricant com estudis independents posen de manifest que els riscos per a la salut augmenten en relació a patologies cardiàques (porten marcapassos o no), dones embarassades, gent gran, etc. La prohibició o recomanació de no emprar estes pistoles contra estes persones xoca, a la pràctica, amb la impossibilitat de conéixer estes situacions o factors de risc en el moment d’utilitzar l’arma.
Si bé la recerca mèdica en esta matèria no és concloent i encara queda molt per saber, el que és indiscutible és que les armes de descàrrega elèctrica presenten riscos específics per a la salut.

Cal recordar que a l’any 2008 el grup Compromís a Les Corts Valencianes va presentar una proposició no de llei sobre la regularització i la reglamentació de pistoles TASER i altres defenses elèctriques, però no va ser presa en consideració. En ella es sol·licitava el següent “nosotros lo que pedimos es un estudio exhaustivo de los efectos de estas pistolas y de otros tipos de defensas eléctricas, que se regule y que se reglamente la utilización de estas pistolas y otras defensas eléctricas, y que se investigue si en el País Valencià están siendo utilizadas por parte de la policía local. Y sobre todo que se prohíba la utilización de este tipo de armas en todo el País Valenciano hasta que se conozcan y se evalúen los efectos que pueden tener, que en estos momentos los efectos que puedan tener estas pistolas son completamente desconocidos y no hay ningún estudio que demuestre que estas armas no son letales”.

Per tant, des de la CUP de Pedreguer sol·licitem que s’ature la compra de la pistola Taser fins que, com diu Amnistia Internacional, un informe independent no determine els efectes que poden causar estes armes a la població.