Bon dia/nit a tots i a totes.

Els Esdeveniments polítics i judicials dels darrers mesos a Catalunya, amb la violència que ha desplegat l’Estat espanyol, ens han posat en guàrdia a molts dels qui, tot i diferir en les nostres metes polítiques, coincidim en l’estima per la democràcia, la llibertat, el pacifisme, la singularitat dels pobles i el seu dret a definir-se col·lectivament.

És per això que hui ens trobem ací no per a contrastar els matisos del que opinem o desitgem per a Catalunya i Espanya, sinó per a defensar una cosa més bàsica i fonamental com és la capacitat per a la disputa política lliure i sense por a represàlies.

I aquesta capacitat per a la disputa política lliure i sense por a represàlies, que reclamem per al poble de Catalunya la volem també per a nosaltres, i les mesures amb què allà es reprimida no ens les estalviarem quan es vulguen usar en contra nostra si ara no la denunciem.

Segons l’anàlisi d’Antoni Bassas del 8-1-2018 per al diari l’Ara:  després del 21-D, on la majoria absoluta va ser per a l’independentisme, el nacionalisme espanyol es sent fort i no tant sols no amaga la violència policial, la mentida mediàtica, l’arbitrarietat judicial i l’amenaça militar, sinó que es disposa a guanyar la batalla del relat basant-se en allò tan primari, que es va sentir en campanya del 21D, de què  hi ha els normals i hi ha els que no ho són. Espanya així camina cap a un model de democràcia autoritària sense cap oposició (visible) de la Unió Europea perquè té el vent a favor d’uns estats que han anat canviant llibertat per seguretat a causa del terrorisme i que ara, en nom de la normalitat, es pot acabar amb l’essència de la democràcia, que és el respecte a la diferència, sobretot quan el diferent és minoria.

No volem normalitzar que la justícia puga emprar els mecanismes propis de la lluita antiterrorista contra líders pacifistes d’entitats culturals i contra càrrecs polítics legítimament i democràticament triats en eleccions, tant del 27 de setembre de 2015 com del 21 de desembre del 2017, ni veure com les demandes d’autogovern de molts ciutadans de Catalunya no reben més que respostes de caràcter judicial, empresonant els seus líders i suprimint les competències d’autogovern. Ni tampoc volem normalitzar el fet que el govern en minoria del PP haja dinamitat 40 anys d’autogovern.

Nosaltres no callem: demanem l’alliberament de les persones empresonades a causa del procés català. L’existència de presos polítics a l’Estat espanyol ens avergonyeix i ens espanta. Demanem que es derogue l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Demanem, des de la diversitat de les nostres opcions polítiques, que l’actual enfrontament desigual per la capacitat coercitiva de l’Estat es reconduïsca al terreny del diàleg polític.

Cal fer gestos immediats com l’alliberament dels presos polítics i la recuperació de les institucions democràtiques catalanes en favor dels seus legítims representants. Ells ens voldrien en silenci, però no callarem sobretot davant d’un govern autoritari. Sabem que el camí no serà fàcil, però arribada l’hora, en serem més que aquells qui volen que siga impossible.

Tornem la paraula al poble i demanem cridant a la una: DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT.

Dénia 12 de gener del 2018

Adhesions  d’entitats  al  manifest: ACPV (Acció Cultural del País Valencià). Associació cultural Sertorius. Casal Cultural Jaume I de Pedreguer, Bloc-Marina Alta, Club d’Escacs Cavallers Marina Alta, Col•lectiu Compromís d’Ondara, CSA La Mistelera, ERPV Marina Alta, Escola Valenciana “Federació d’Associacions per la Llengua”, Free Minor Africa ONG, Granotes de Pedreguer, Intersindical Salud Dénia. JODAD (Joves pel dret a decidir de les Marines), CUP Pedreguer, SOS Natura Marina Alta i STEPV (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià)